En qualsevol cas, és clar, que aquest canvi té un profund impacte en les relacions laborals tal i com les coneixem.

La Sentència és clara en el sentit de que el canvi només és exigible per als nous acomiadaments produïts des de la publicació. Així el Tribunal Suprem considera que fins ara les empreses estaven actuant segons un principi clar de seguretat jurídica, sense aplicar el tràmit d’audiència, doncs l’article 55 de l’Estatut del Treballadors no ho preveia

Així mateix, el Tribunal ha avançat que entén que l’empresa ha d'oferir al treballador la possibilitat de defensar-se dels càrrecs formulats contra la seva persona abans d'adoptar l'extinció del contracte de treball per acomiadament disciplinari i que aquesta decisió es troba fonamentada en l’aplicació directa de l’article 7 del Conveni núm. 158 de l'OIT.

En definitiva, arran de l’evident situació d’inseguretat jurídica que ha provocat aquest sobtat canvi de doctrina, el més aconsellable és tramitar expedients contradictoris i comunicar el plec de descàrrecs a tota aquella persona treballadora que es vulgui acomiadar disciplinàriament ja que si no es realitza aquest tràmit processal es corre el risc de que l’acomiadament sigui declarat improcedent en cas que la persona treballadora opti per impugnar-lo en seu judicial, amb el pagament de la corresponent indemnització.

LES EMPRESES NO PODRAN DECIDIR UNILATERALMENT L'EXTINCIÓ D'UNA RELACIÓ LABORAL EN EL CAS D'INCAPACITAT PERMANENT DE LA PERSONA TREBALLADORA 

En data 23 de juliol del present el Govern va aprovar, a proposta dels Ministeris de Treball i Economia Social i de Drets Socials, Consum i Agenda 2030, la reforma de l'article 49.1.e) de l'Estatut dels Treballadors que permetrà eliminar com a causa automàtica d'extinció de la relació laboral el reconeixement de la Incapacitat Permanent de la persona treballadora.

CANVIS DESTACATS ARRAN DE L’APROVACIÓ DE LA REFORMA DE L’ARTICLE 49.1 E) DE L’ESTATUT DELS TREBALLADORS

1. Eliminació de l’extinció automàtica del contracte de treball a raó de la incapacitat permanent de la persona treballadora.

Fins al moment, davant la incapacitat permanent de la persona treballadora, l’article 49.1.e) de l’Estatut dels Treballadors permetia a l’empresa extingir el contracte de forma automàtica, sense dret a indemnització com a conseqüència de la incapacitat permanent.

No obstant l’anterior, la modificació de l’article 49.1 e) de l’Estatut dels Treballadors eliminarà aquesta referència, prioritzant l’adaptació del lloc de treball o la reassignació d’altres funcions compatibles.

2. Obligatorietat de realitzar ajustos raonables per part de les empreses.

Les empreses hauran de fer els ajustos raonables o el canvi de lloc de treball a les persones treballadores que es trobin en situació d'incapacitat permanent.

El text aprovat també regularà els criteris que permeten determinar si els ajustos necessaris constituirien un cost excessiu per a l'empresa valorant, de manera específica, si les despeses d'adaptació poden sufragar-se amb ajudes o subvencions públiques de manera parcial o total o, en el seu cas, si són excessius en relació amb el salari mitjà, la grandària i el volum de negoci de l'empresa.

3. Elecció voluntària del treballador.

La possibilitat d'extingir el contracte, fins ara en mans de l'empresa, es condicionarà a la voluntat de la persona treballadora que podrà sol·licitar:

• L'adaptació del lloc de treball.
• El canvi a un altre lloc de treball vacant i disponible, d'acord amb el seu perfil professional i compatible amb la seva nova situació.

4. Importància dels Serveis de Prevenció.

Els serveis de prevenció de riscos laborals i la representació legal dels treballadors col·laboraran per a determinar, en cada cas, els ajustos necessaris per a adaptar el lloc a la nova situació o per a seleccionar altres llocs de treball compatibles.

La norma també es refereix a la possibilitat que les persones treballadores requereixin formació en prevenció de riscos laborals per a la seva nova situació de la persona treballadora.

5. Procediment específic davant la incapacitat permanent de la persona treballadora.

Des de la notificació del reconeixement de la incapacitat permanent, la persona treballadora tindrà un mes per a decidir si vol seguir en el seu lloc de treball.

En el cas que el treballador vulgui mantenir el contracte laboral, l’empresa disposarà de tres mesos per a adaptar el lloc de treball a les noves necessitats o bé canviar a la persona treballadora a una altra posició compatible. En última instància, l’empresa podrà optar per l’extinció del contracte, si no es poden realitzar les adaptacions necessàries.  

Durant el període d'espera, la persona treballadora percebrà el subsidi d'Incapacitat Temporal el que permetrà evitar buits de cobertura en la protecció.

6. Efectes de l’extinció del contracte de treball sense seguir les directrius de la reforma de l’article 49.1 e) de l’Estatut dels Treballadors.

Aquesta reforma suposarà un canvi de paradigma en l'actuació empresarial, en tant la norma que permetia a les empreses extingir el contracte de treball automàticament davant la incapacitat permanent del treballador canvia totalment de sentit.

D’aquesta manera, provablement la reforma aprovada pel govern encarirà l’extinció del contracte de treball de les persones amb incapacitat permanent, que passarà de ser automàtica a anar vehiculada per l’extinció per causes objectives, de conformitat amb l’article 52 a) de l’Estatut dels Treballadors, amb la corresponent indemnització de 20 dies per any treballat, amb un topall de 12 mensualitats.

En conseqüència, si l’empresa es veu en la necessitat d’extingir el contracte de treball degut a la impossibilitat de realitzar les adopcions necessàries del l’ocupació del treballador amb incapacitat permanent, sota el nostre criteri, ens trobarem davant un acomiadament objectiu per ineptitud sobrevinguda, amb la corresponent indemnització de 20 dies per any treballat, amb un topall de 12 mensualitats.

Per altre banda, si no s’acrediten per part de l’empresa la realització de mesures per intentar mantenir l’ocupació del treballador amb incapacitat permanent tals com la recol·locació o l’adaptació del lloc de treball, es provable que s’entengui que l’acomiadament s’ha produït per raó de la seva discapacitat, el que constituiria un acomiadament discriminatori i molt provablement nul. 

En aquest sentit, la recent llei 15/2022 Integral per la igualtat de tracte i no discriminació estableix en el seu article 26 que seran nuls tots els actes de discriminació d'alguna de les causes recollides en l'article 2 de la citada llei"; i aquest article 2 estableix que: "Ningú podrà ser discriminat per raó de (...) discapacitat, malaltia o condició de salut, estat serològic i/o predisposició genètica a sofrir patologies i trastorns, llengua, situació socioeconòmica, o qualsevol altra condició o circumstància personal o social".

PRÉSTECS ENTRE SOCIETAT-SOCI, REQUISITS A TENIR EN COMPTE I CRITERI DELS TRIBUNALS.

És habitual en la pràctica empresarial que en el marc de la relació existent entre els socis i la pròpia societat en la que participen es produeixin disposicions de quantitats a favor d’aquests, i que per la relació estreta entre els socis i la societat en moltes ocasions aquests disposicions dineràries no es documenten per escrit. Aquest fet, hem de ser conscients que pot comportar una sèrie de repercussions que poden ser perjudicials pel soci.

En efecte doncs, quan la societat disposa diners a favor del soci,  es reflectirà a la comptabilitat de la mercantil, generalment, al compte 551 “Compte Corrent amb socis i administradors”, compte que està prevista per operacions transitòries entre la societat i el soci, però no poden ser a llarg termini.

En conseqüència, el soci es pot trobar que sota aquesta premissa l’Administració Tributària consideri que aquestes disposicions, no són un préstec, donat que no està documentat com a tal, sinó que en realitat és un pagament de retribucions al soci per la seva participació en els fons propis de l’entitat. És a dir, l’Administració Pública considera que aquests diners són un rendiment de capital mobiliari a integrar a la base imposable de l’IRPF del soci. Els indicis que fa servir l’Administració per a considerar i concloure que aquests diners són dividends són: 1) La falta de constància jurídica i formal de l’operació financera. 2) La devolució significativa de les quantitats des de la creació del compte de socis. 3) Que la capacitat de devolució del préstec, tenint en compte els ingressos del soci, és limitada.

En relació a aquesta qüestió també s’hi ha pronunciat els Tribunals de Justícia de Catalunya, l’Audiència Nacional  o les més recents dels Tribunals de Justícia del Principat d’Astúries. Segons aquestes resolucions és essencial que es compleixin els requisits anteriors per tal de provar i demostrar l’existència d’un préstec, essent en molts casos insuficient el fet que l’operació estigui inclús formalitzada.

En conclusió, en el moment en que la societat faci una disposició a favor del soci de quantitats, és fonamental que aquesta es documenti en el format de préstec, es declari com a préstec davant de l’Agència Tributària (operació exempta) en el que s’estableixin terminis de devolució i que els mateixos es compleixin, essent inclús més indicatiu que aquestes quantitats meritin interessos.

NOVETATS JURISPRUDENCIALS TRIBUTÀRIES.

SENTÈNCIA DEL TRIBUNAL SUPREM DE 26 i 30 D'ABRIL DE 2.024.
 

El Tribunal Suprem determina en cassació en quina modalitat de l’Impost de Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats es gravarà una operació per la qual s’extingeixen varis condominis, en els que participen els mateixos titulars, en la mesura que l’adjudicació dels béns a cadascun d’ells es faci de forma proporcional, i sense excessos d’adjudicació. És rellevant fer notar que es considera que hi ha condominis diferents quan l’adquisició de béns es fa en moments diferents i per títols diferents, encara que els titulars siguin els mateixos.

Fins ara doncs, es venia considerant que quan hi havia vàries comunitats de béns, no es podien dissoldre les comunitats diverses al mateix temps, i encara que tots els béns fossin dels mateixos titulars, no es podien fer lots de tots els béns i repartir-los entre ells, donat que es considerava que al ser condominis diferents, en realitat s’estaven transmetent béns. Això automàticament implicava una tributació en la modalitat de Transmissions Patrimonials al tipus del 10% al considerar l’ATC que hi havia permutes entre els titulars.

La rellevància d’aquestes resolucions ve donada perquè sembla que la interpretació de l’Alt Tribunal és la següent: 1) És estèril considerar que hi ha vàries comunitats quan tots els béns són titulars de les mateixes persones, i no hi ha cap normativa civil que consideri que al haver-hi varis títols hi ha diferents comunitats. 2) Els condominis poden acordar la seva dissolució, el que necessàriament ens porta a que segons la seva participació en la comunitat se’ls hi adjudiquin una sèrie de béns. 3) Sempre hi quan no hi hagi trasllat de titularitat i es compleixin els criteris d’equivalència i proporcionalitat respecte a l’adjudicació, no hi ha una transmissió de béns.

En definitiva, el que ens diu el Tribunal Suprem és que aquesta operació estarà subjecte a la modalitat d’actes jurídics documentats al tipus de l’1,5%.